EL BE COMÚ (segona part)
[VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL POST]
L’ economia del bé comú (feu clic)
reposa sobre els mateixos valors (feu clic) que fan prosperar
les nostres relacions interhumanes:
confiança, cooperació, estimació, codeterminació, solidaritat i acció de compartir.
Segons investigacions científiques recents, les bones relacions interhumanes són un dels factors que més contribueixen a motivar als éssers humans i a fer-los feliços. No hi ha felicitat mitjançant la química farmacològica. Està comprovat que en dóna més la música, el ball en parella i el fet de compartir amb els altres.
Alguns diran que aquest punt de partida no resol res de forma urgent o immediata. És filosofia, i tot que està bé, no soluciona la riquesa ni la pobresa. Una altra ofuscació, ja que les experiències demostren el que abans he escrit. Vol dir doncs, que renunciem al que ens dóna sentit i ens fa feliços o, és potser que alguna tribu de depredadors s’ha apoderat d’una part del sistema introduint una lògica no humana?
Confuci ja va deixar dit:
Un mal govern hauria d’avergonyir-se de la pobresa,
un bon govern hauria d’avergonyir-se de la riquesa
L’equitat, que no la igualtat, ha de sustentar i fer possible les tres potes del tamboret del benestar d’una societat:
- La creació de riquesa ha de tendir a eliminar la pobresa, no només de la pròpia comunitat, sinó també les grans xacres de la humanitat, com la fam que pateix les dues terceres parts del món.
- Les condicions per fer front a la complexitat i diversitat de cultures i pobles, que no es pot aconseguir amb la seva eliminació, sinó amb el seu reconeixement. El benestar no és la prosperitat material.
- L’aposta més decidida ha de ser la preparació del factor humà arreu per tal de trobar, no allò que ens separa, sinó el que ens uneix.
Potser va bé recordar la frase:
Ens podem odiar els uns als altres o bé, ens podem adonar
que ens tenim els uns als altres.
Des d’aquestes premisses, més que mai toca redreçar el sentit que s’ha donat a l’economia. Fins ara el seu fonament no s’ha posat pas en la resolució de problemes humans ( ser competents per fer-ho), sinó en la competitivitat més alienadora i sense sentit imaginable (la competitivitat per guanyar fent que un altre perdi). Per això es diu que l’espècie incompetent, competeix. Però molts estan malalts de competitivitat, incapaços de veure persones, només poden veure matèria.
Sabem doncs que ens caldrà reorientar alguns elements de la gestió, de la sacrosanta gestió, avui dia entregada servilment (en general) a l’economia. També caldrà refer alguns dels criteris que permetin aflorar idees de creixement (desenvolupament), que no precisin recursos, sinó que permetin identificar recursos ociosos. En aquest sentit, els professionals gestors han de mamar més que mai les idees líders que mobilitzin les persones i fer que, confiant amb les persones, s’aportin els recursos ociosos que tothom manté dins seu. Les solucions no les donaran els especialistes i experts contaminats per la competitivitat sinó probablement, professionals molt competents en diverses àrees de coneixement que enraonin i conversin entre ells.
Utilitzem una petita part del nostre potencial humà i no sabem veure que connectant amb els altres, compartint amb ells, s’obriran les ments i s’activarà la creativitat de tots. No us ha passat mai la percepció d’alta creativitat en algun moment? Recordeu aquests moments? Quines condicions es donaven i feien que el clima que us envoltava despertés confiança, generositat, solidaritat i molts més valors?
I aquest és un dels camins per descobrir-ho:
1. Connectar, que no vol dir tenir el mòbil sempre obert o altres mitjans tecnològics. Aquests són això, mitjans. Nosaltres parlem de connectar com a manera d’escoltar els altres i aconseguir que t’escoltin. Seduir, desitjar, estimar, apropar-se, fer-se costat, perdre el temps d’un cafè, conversar, enraonar, mirar-se, gaudir del silenci, de la música, del passeig, enriquir la pròpia veritat parcial i efímera amb la veritat també parcial i efímera dels altres…d’allò senzill, d’allò que tots fem i sentim. Recuperar la condició humana. No deixar-se alienar pel tenir.
2. Compartir com a resultat del connectar. És aleshores quan prens consciència que en els propis límits hi ha els límits dels altres. Ho saps quan ho descobreixes i aprens que és molt bo. També que s’ha de demanar ajuda i donar-la. Hi surts sempre guanyant.
3. Crear de nou, explorar altres maneres de fer que no hem fet abans, gosar transgredir, aprendre a fer projectes amb altres sense jerarquia ni compartimentació, ni tant sols dividir-se el treball (la tant venerada divisió del treball) sinó multiplicar el treball, però no en relació a les tasques a fer, sinó en relació als continguts. Hem de créixer, és veritat, no hi ha prou amb l’austeritat, però no hauríem de créixer potser en continguts enlloc de pensar sempre com créixer en estructures?
Crear, no és un tòpic per a elits, però sí que precisa de les condicions facilitadores.
En fi, un nou model, uns nous estils de vida, de treball, d’organitzar-se
Una estratègia “CO” (compartir, col·laborar i connectar) que superi l’estratègia “IN” (individualisme), que ja no dóna per més.
[VERSIÓN EN CASTELLANO]
EL BIEN COMÚN (segunda parte)
La economía del bien común (hacer clic)
reposa sobre los mismos valores (hacer clic) que hacen prosperar
nuestras relaciones interhumanas:
confianza, cooperación, aprecio, codeterminación, solidaridad y acción de compartir.
Según investigaciones científicas recientes, las buenas relaciones interhumanas son uno de los factores que más contribuyen tanto a motivar a los seres humanos como a hacerlos felices. No hay felicidad mediante la química farmacológica. Está comprobado que da más la música, el baile en pareja y el compartir con los demás.
Algunos dirán que este punto de partida no resuelve nada de forma urgente o inmediata. Es filosofía, y aunque está bien, no soluciona la riqueza ni la pobreza. Otra ofuscación, ya que las experiencias demuestran lo que antes he escrito. ¿Quiere decir esto que renunciamos a lo que nos da sentido y nos hace felices? ¿O quizás es que alguna tribu de depredadores se ha apoderado de una parte del sistema introduciendo una lógica no humana?
Ya lo dijo Confucio:
Un mal gobierno debería avergonzarse de la pobreza,
un buen gobierno debería avergonzarse de la riqueza
La equidad, que no la igualdad, tiene que sustentar y hacer posible las tres patas del taburete del bienestar de una sociedad:
- La creación de riqueza debe tender a eliminar la pobreza, no solo de la propia comunidad, sino también las grandes lacras de la humanidad, como el hambre que sufre dos tercios del mundo.
- Las condiciones para hacer frente a la complejidad y diversidad de culturas y pueblos, que no se puede conseguir con su eliminación, sino con su reconocimiento. El bienestar no es la propiedad material.
- La apuesta más decidida debe ser siempre la preparación del factor humano para así encontrar, no lo que nos separa, sino lo que nos une.
Quizás es bueno recordar la frase:
Nos podemos odiar los unos a los otros o nos podemos dar cuenta de que nos tenemos los unos a los otros.
Desde estas premisas, vemos que más que nunca hay que redireccionar el sentido que se ha dado a la economía. Hasta ahora su fundamento no se ha sentado en la resolución de problemas humanos (ser competentes para hacerlo), sino en la competitividad más alienadora y sin sentido imaginable (la competitividad para ganar haciendo que otro pierda). Por eso se dice que la especie incompetente, compite. Pero muchos están enfermos de competitividad, incapaces de ver personas, sólo pueden ver materia.
Sabemos que vamos a tener que reorientar algunos elementos de la gestión, de la sacrosanta gestión, hoy día entregada servilmente (en general) a la economía. También que hay que rehacer algunos de los criterios que permitan aflorar ideas de crecimiento (desarrollo), que no precisen recursos, sino que permitan identificar recursos ociosos. En este sentido, los profesionales gestores deberán mamar más que nunca las ideas líderes que movilicen a las personas y hacer que, confiando en las personas, se aporten los recursos ociosos que todos tienen dentro. Las soluciones no las darán los especialistas y expertos contaminados por la competitividad sino probablemente, los profesionales muy competentes en diversas áreas de conocimiento que razonen y dialoguen entre ellos.
Utilizamos una pequeña parte de nuestro potencial humano y no somos capaces de ver que, conectando con los demás, compartiendo con los otros, se abrirán las mentes y se activará la creatividad de todos. ¿En algún momento no habéis tenido la percepción de alta creatividad? ¿Recordáis esos momentos? ¿Qué condiciones se daban y provocaban que el clima que os envolvía despertara confianza, generosidad, solidaridad y muchos más valores?
Y este es uno de los caminos para descubrirlo:
1.- Conectar, que no quiere decir tener el móvil siempre abierto u otros medios tecnológicos. Éstos son solo medios. Nosotros hablamos de conectar como la manera de escuchar a los otros y conseguir que te escuchen. Seducir, desear, querer, acercarse, perder el tiempo de un café, conversar, razonar, mirarse, disfrutar del silencio, de la música, del paseo, enriquecer la propia verdad parcial y efímera con la verdad también parcial y efímera de los demás…. de lo sencillo, de lo que todos hacemos y sentimos. Recuperar la condición humana. No dejarse alienar por el tener.
2.- Compartir como resultado del conectar. Es entonces cuando se toma consciencia que en los propios límites están los límites de los demás. Se sabe cuando se descubre y también se aprende que es bueno. También que se tiene que pedir ayuda y darla. Siempre se sale ganando.
3.- Crear de nuevo, explorar otras formas de hacer que no hemos hecho antes, gozar, transgredir, aprender a hacer proyectos con otros sin jerarquía ni compartimentación, no sólo dividiéndose el trabajo (la tan venerada división del trabajo) sino multiplicarlo, pero no en relación a las tareas que hay que hacer, sino en relación a los contenidos. Hemos de crecer, es verdad, no hay suficiente con la austeridad pero, ¿no deberíamos crecer en contenidos en lugar de pensar siempre cómo crecer en estructuras?
Crear no es un tópico para élites, pero sí precisa de las condiciones facilitadoras.
En fin, un nuevo modelo, nuevos estilos de vida, de trabajo, de organizarse. Una estrategia “CO” (compartir, colaborar y conectar) que supere la estrategia “IN” (individualismo), que ya no da para más.





Genial, hi obriré un link en un article que estic escribint.
Dr.Carles,
Agraeixo la vostra generositat, el vostre feed back continu i dir-vos que amb les vostres paraules rebo un esperonament continuat a seguir. Donar confiança, deu ser la clau de moltes coses importants. Gràcies, doncs.
inspirador, com sempre, Pere
i… amb el teu comentari al comentari has afegit un altre CO (confiança), també molt necessària en aquest món desconfiat q vivim. Confiança en els altres i confiança en un mateix crec que són fonamentals per la cultura del compartir i del col·laborar.
De l’article, em quedo especialment amb l’estratègia CO i amb l’apunt q fas sobre créixer en continguts i no en estructura. Al capdavall, el que fem des de les organitzacions culturals, es basa sobretot en els continguts!
Conxa,
Tota manera convindrà fer-ho més enllà de dir-ho, que es fàcil. Com veus ja esta dit. El que resulta important es dur-ho a la pràctica i aconseguir generar entre tots els que participen en una organització un progressiu clima de confiança que estimuli la estratègia “CO” com a element fonamental del canvi i millora, tant individual com col•lectiu. Em sembla molt clau aprendre a connectar i a compartir com estratègies que hi portin. Ja en parlarem. Gràcies pels teus comentaris
Aprecio profundament la teva saviesa i la teva passió per fer aquest pas del canvi encara més possible. Ets un recordatori de l’impuls mateix de la Vida.
Em venen algunes preguntes:
Connectar o expandir la nostra consciència de la conexió? Estem separats o es tracta d’una il·lusió?
Parlar del bé comú, és equivalent a que existeix un bé individual? I si només existís el “bé comú”? Inclou el “bé comú” l’esser humà exclusivament?
Crear de nou o crear des de la consciència de l’impacte? Podem no crear?
Potser fins i tot, l’estratègia “IN” era una il·lusió, ja que no és possible fer sense impactar. Sempre és una estratègia “CO”, encara que no en siguem conscients.
CO-NSCIÈNCIA (convergència de sabers, el teu, el meu, el seu, el nostre, el seu, el vostre, el de la Vida…)
Sento entusiasme i amor en compartir aquestes paraules.
Seguim CO!
Una forta abraçada!
Liberto.
molt bo Pere. Dels millors que t’he llegit.
El millor que es pot fer amb un bon article es re-enviar-lo i tornar-lo a llegir. així és que me’n vaig cap a dalt
Salutacions
Marco,
Doncs si, quatre paraules ben dites també fan el seu soroll. Però, t’haig de dir que el motiu bàsic en fer-ho, és lo molt be que m’ho passo fent-ho. Gràcies.