Les metàfores

A hèlix3c som defensors del pensament complex: res és causa única —conseqüència— sinó que són molts els factors que intervenen a l’hora de reflexionar i actuar al voltant de qualsevol assumpte. I de vegades ens és difícil posar exemples al pensament complex. Ara bé, tenim al nostre abast un instrument que ens pot ser molt útil per exemplificar el que volem expressar: les metàfores.

Les metàfores tenen el poder de representar iconogràficament un pensament abstracte. Són un aclariment i, al mateix temps, una provocació per aprofundir en el tema tractat. Qui no s’ha sentit esperonat a reflexionar davant d’una metàfora?

En aquesta secció trobareu periòdicament metàfores que ens ajudaran a aproximar-nos a diferents temes. En tenim recollides més de 100 que volem compartir i també volem que vosaltres us n’inventeu o ens en proposeu d’altres per seguir augmentant aquesta “metaforateca”. No oblidis marcar la casella d’autorització per ser utilitzada per altres si aquesta és la teva voluntat.

L'efecte papallona L’estudi dels patrons de canvi climàtic es demostraren molt diferents segons els petits canvis en les unitats de mesura que podem introduir. D’aquí l’efecte papallona, que evidencia que petits canvis són l’origen de grans transformacions. #1	El cargol Per posar en marxa un projecte ens ensenyen que el primer que has de fer és una empresa, un pla de negoci, un local i tenir una secretària. Quan ja ho tens, la idea del negoci ja s’ha matat. Millor fer com els cargols; la casa a sobre i allà on ets, allà treballes. Com que no som cargols, potser és millor no fer estructures i fer només bastides que es puguin desmuntar quan convingui. #2	El símptoma dolor Un dolor de cap no es necessariament una expressió directa de la existencia d'un tumor cerebral, també pot esser provocat per uns petits slips que comprimeixen en excès. El símptoma es un senyal d'alguna cosa que te relació però no te que ser l'única causa. El símptoma sols estar lluny de l'origen del mal. El pensament sencill busca sempre causas, i sempre cercanes. El pensament complexe ofereix més perspectiva per entendre i compendre el conjunt, i no sols una part. El pensament complexe te en conte la part i el tot. #3
Pujar en globus Subir en globo permite ubicar donde estás en el entorno más amplio. A medida que subes ve más y mejor. Hemos de tocar de pies en el suelos pero de vez en cuando es bueno subir el globo. La perspectiva es diferente y no podremos tocar bien de pies en el suelo sin tener una perfecta visión de la perspectiva de donde estamos. #4	El ràfting Las bajadas en rafting se han de realizar en ríos de montaña. La preparación física y las condiciones derivadas de lo que vas a hacer y de cómo te has de preparar se deben conocer antes. En cualquier caso, hay otros atributos fundamentales; la confianza que depositas en los otros compañeros y en el monitor, tomar la iniciativa en cada momento según lo que se vea, mantenerse conectado con el equipo, no hacer ninguna acción desestabilizadora, no confiar en lo que vendrá, hay que estar preparado para lo que venga…bajar en rafting es lo que se necesita cuando el entorno no es tranquilo, ni previsible, ni seguro. Hoy día nuestro entorno es turbulento y nos toca bajar en rafting. No podrás salvarte tu mismo si no salvas también tu circunstancia. Texto y contexto son uno y otro a la vez. TEXTO y CON TEXTO. En contexto incluye el texto. #5	L'escala de la vida La cronologia de la vida és com una escala on els graons són aquells moments que recordes que van representar un abans i un després per a tu, i els replans entre esglaó i esglaó les àrees de confort o situacions d’estabilitat per agafar embranzida per pujat al següent esglaó. El perfil de la teva escala de la vida dibuixa un perfil d’emprenedoria i l’extensió de les àrees de confort, les teves dificultats per als canvis. El que resulta interessant és recordar què et va portar a pujar un altre esglaó. Aquests són els punts d’apalancament on trobar suport. #6
Els vestits Naixem despullats i ben aviat ens comencen a posar vestits. I així al llarg de l’etapa dependent de la infància o, després, per l’acceptació de la convenció de no anar despullats, anem afegint ornaments al nostre jo despullat. El sentit predominant és que no s’ha d’ensenyar les vergonyes. Però en la soledat d’un mateix ens mirem el cos i en volem descobrir les fortaleses així com les debilitats. Això quant al cos. I quant a la ment? Quins vestits són ornamentals i quines fortaleses usem? #7	Les víes del tren Dues són les vies que el tren necessita per tal que aquest pugui dur els passatgers on hagin decidit. Les vies del tren per acomplir la seva funció són paral•leles, no es troben mai, són diferents però permeten anar a un mateix lloc. S’accepten com a imprescindibles les dues, ja que només una no permet la circulació del tren. Per tal que no cometin errors i facin descarrilar els vagons, tenen (molt important) unes travesses i uns cargols que en mantenen el paral•lelisme. Sense elles res és possible ni segur. No serà, en termes d’empresa, que en el conflicte de la cultura de gestió i la cultura de la creació hi trobem un exemple similar? No faltaran moltes vegades les travesses i els cargols? És una de les vies més predominant que l’altra? #8	El vedell d’or Diu la Bíblia que Moisès va pujar la muntanya per rebre les taules de la llei que el poble jueu demanava. Al baixar-ne es va trobar el seu poble adorant un vedell d’or. Quan no tenim la força interna de les conviccions necessitem signes externs als quals els donem el poder sobre nosaltres. El vedell d’or dels temps moderns acaba sent la tecnologia. L’hem fabricada nosaltres i la creiem superior a nosaltres. La deïfiquem. Ens paganitzem. #9

Les metàfores

Languages

Main Menu