Primera etapa (1944-1968): Complint amb l’ ORDRE

Neix a Sabadell el 13 d’octubre del 1944 al sí d'una família benestant. El pare, directiu de banca; la mare, culta i sensible, tindran 6 fills. Els germans aprenen a escoles de capellans, i el batxillerat, el cursen en règim d'internat a La Salle Bonanova. Pere Monràs cursarà Medicina i a la Facultat descobreix l'agitació social en pro d'aconseguir més llibertats i un pensament obert. Les lectures de filòsofs francesos com Maritain, Lefebvre, Camus, Sartre, Monod o Teilhard de Chardin li obren la ment a un món que albira cada cop més apassionant. Tota aquesta etapa, nutrida d'estudi, ambient universitari, conflicte vers el Franquisme i la seva consciència cívica, el porten a militar en grups universitaris i després, a l'afiliació política d'alt compromís. En acabar els estudis, la tensió amb la família es cada cop més dura, la vinculació política continua i enceta relacions a Sabadell per a contribuir a implementar Comissions Obreres. Per les nits, treballa a escoles obreres.

Segona etapa (1969-2001): Necessitant el DESORDRE

Per política, Pere Monràs i la seva primera parella s'instal·len a París gairebé un any. Allà contacten amb la Internacional Situacionista de Guy Debord i amb la Gauche Prolétarienne d’en Sartre, dos expressions contradictòries, llibertària una, maoïsta l'altra. Tals contradiccions porten al trencament de la relació.  És llavors quan amb un grup de 15 persones es tanca sis mesos per mirar de comprendre el desencontre entre filosofia i realitat. Revisen totes les fonts del marxisme: Hegel, Kant, Marx, Engels, Proudhon, Bakunin, Lenin... i obliden el pensament occidental d'Adam Smith o l'oriental de les filosofies animistes i espirituals com el budisme, el confusionisme o el zen.

Posteriorment retorna a la vida professional i a Barcelona entrant a treballar a l'Hospital de Sant Pau:  es dedica primer a la neurologia i despreś a medicina interna. Finalment, tria i practica des de llavors i fins l'any 1986 l'oncologia mèdica. Treballarà a Barcelona, a Girona i a Nova York, al Memorial Hospital. L'entorn d'alt nivell professional del Memorial Hospital l'excita, s'apassiona per l'estudi i es connecta amb l'ambiciós món del saber i el transformar. Un món ple d'oportunitats, com les que va trobar al “Medical Decision Making” on solucionar la dualitat que li generava l'oncologia: tan important és la supervivència com la qualitat de vida; les decisions mèdiques són tècniques i només es converteixen en professionals si hi incorpores els valors del propi malalt i del seu entorn. En aquells dies Pere Monràs s'adona de la inconsistència del sistema de salut, enfocat a malalties, no a malalts. S'atenen malalts per a poder publicar papers, per créixer en la professió, no per a prestar una bona atenció.

De tornada a Barcelona, la fitxa professional de Pere Monràs pren més valor: no pas pels seus aprenentatges, sinó per venir del melic de la ciència oncològica. Es llavors quan se li proposa la direcció del Parc Taulí, un projecte encara no materialitzat que pretenia fusionar sis institucions de serveis sanitaris i socials de molta solera a la ciutat de Sabadell.
Pere Monràs decideix no administrar pressupostos, ni dedicar-se a la gerència dels recursos, sinó liderar un projecte sanitari a construir amb els nombrosos professionals que el formaven. I és que en 17 anys de funcions directives, lluitant per l'equilibri pressupostari com a objectiu i conseqüència per a millorar el sistema, només en van resultar algunes grans innovacions organitzacionals, i la seguretat de que el lideratge no és fer que et segueixin, sinó que cadascú es segueixi a ell mateix, participant per la seva voluntat en un projecte compartit, engrescador i en constant canvi. La necessitat de trobar camins per mantenir el compromís i la il·lusió dels professionals va fer que s'apropès a estudis de gurús sobre organitzacions (Drucker, Hamel, Minstberg) i de pensadors europeus que tot just desputaven en el nostre entorn (Popper, Hayeck, Szweig, Steiner, Morin). Alhora,  era sabedor de que el Consell de Govern de l'organització no seguia el corrent d'innovació constant que en Pere representava. Al centre van minvar els recursos fins a una situació d'infra finançament. És el moment en que no renova contracte, deixa la direcció general del parc i la presidència de la patronal. La renúncia es fa oficial el 2001 i manté responsabilitats a empreses de la corporació fins el 2003.

Després de 17 anys dedicat a “organitzar” per aconseguir una alta efectivitat en l'atenció al malalt alhora que engrescant als professionals clínics al Parc Taulí, i després d'haver fet nombroses publicacions al voltant d'aquest assumpte, li proposen, junt amb d'altres persones d'inquietuds semblants, endegar una associació que aspirés a desenvolupar els valors de la societat i l'economia del coneixement: el Cercle per al Coneixement. En aquests anys, participa en la seva fundació, de la que en serà President Fundador. Paral·lelament, participa en comissions estratègiques sobre societat de la informació, sistema sanitari, professionalisme i també a l'”Informe Pascual”, sobre la governança de les universitats.

És en aquests moments quan, amb d'altres companys, aprofundeix en el canvi de paradigmes que les TIC generen a nivell mundial. Tres anys de reflexió es concreten en un llibre, “La Societat del Coneixement: una oportunitat per a Catalunya” (Cercle per al Coneixement, 2002). El text donarà lloc al projecte MEDARC (el corredor mediterrani del coneixement),  auspiciat per la Generalitat de Catalunya.

Poc a poc, els associats del Cercle pel Coneixement evolucionen i es perd la defensa i promoció dels valors explicitats en l'ideari de ser plurals i independents, per passar a defensar interessos més individuals del sector de les TIC. Per aquest motiu, Pere Monràs deixa la presidència i opta, junt amb d'altres associats, per crear la Fundació Cercle per al Coneixement, on es recuperarà l'ideari inicial.

Tercera Etapa. (2001 - 2011): La satisfacció del CAOS

Deixant els càrrecs, Pere Monràs descobreix què significa deixar el poder, amb totes les seves conseqüències, positives i negatives. No accepta ofertes de continuïtat. Decideix començar de nou. Sense sou, sense estructura, sense suport de cap tipus. Només accepta la realització d'un projecte per a la ciutat de Sabadell i es responsabilitza com a comissionat de l'Ajuntament, duent a terme el projecte “Gran Via Digital” que es concretarà amb “Sabadell Innova”. 

Gràcies a aquesta experiència, realitzada al 2003, funda junt amb dos altres professionals,  hèlix3c, una S.L. que vol ser una “constructoria” de noves formes de pensar per a administracions i organitzacions. El seu nom prové de l'ideari de la triple hèlix d'Etzkowitz i Leyersdorf, que fomenta la cooperació entre administracions, empreses i universitats. Es fan diversos projectes: polseres de localització per a gent gran, galetes anti aging, i comencen els tallers sobre Economia del Coneixement amb el professor Itamar Rogovsky. La primera edició fou el 2005. Aquest any, Pere Monràs continuarà sol en la consultora i desprès s'incorporarà Maria Roser Ferré per a liderar-ne la gestió mentre que ell es centra en els continguts. Alhora,  realitza el “Leadership Program” del CTI de Califòrnia durant un any.

L'activitat d'hèlix3c es concentra en l'aprenentatge i la generació de pensament nou mitjançant els seminaris anuals amb Itamar Rogovsky, líder mundial en Economia del Coneixement. S'en recull tot el treball: el que es diu, el que es debat, i els resultats de quan s'apliquen aquests nous pensaments. Es genera una nova actitud: entendre què passa i adquirir la lucidesa per a fer-ho millor.

També neixen els “Plans Activa't”, l'economia del coneixement aplicada a la gestió de territoris: unir la voluntat d'equips per posar en valor els recursos ociosos per aconseguir-ne beneficis superiors als que s'obtenen. Aquests plans es porten amb èxit a La Ràpita, Matarranya i Mollerussa. També s'esdevenen activitats similars a l'Associació de Companyies de Dansa de Catalunya, a la UPC Terrassa, al Màster de Directius d'AGBAR, al de Direcció d'Institucions Sanitàries i a l'Escola d'Infermeria de Bellvitge.

També es comparteix el que es fa: es difon una newsletter bimensual sobre els valors treballats i defensats i s'en publica una revista, “Mindware”, practicant així el pensament col·laboratiu.

Les responsabilitats de Pere Monràs a la Fundació Cercle per al Coneixement comporten una estreta relació amb  hèlix3c. La darrera d'elles, la publicació d'un opuscle, “Criteris i consideracions sobre una nova política i administració al servei de les persones”.

Alhora, hèlix3c s'implica estretament amb Sangakoo, una plataforma tecnològica per a l'aprenentatge col·laboratius en xarxa, inicialment aplicada a les matemàtiques.